10 raons contra el cementiri nuclear


Comprant aquests gràfics podem veure com, del 1981 al 1996, mentre el PIB/càpita de la Ribera d’Ebre augmentava molt per sobre de la mitja catalana, la població disminuia. Sembla ser que convertint-se en tendència futura. La renda familiar, en canvi, de les més baixes de Catalunya en una comarca que encapçala la producció de beneficis. Contrastar aquestes dades trenca molts esquemes de com s’entén l’economia del nostre territori.

La teoria ens porta a pensar això:
– gent, + PIB/C (riquesa) = + renda familiar càpita, + serveis socials, + transport, +modernitat, + progrés

La realitat és ben distinta:
– gent, + PIB/C (riquesa) = – treball, + contaminació, – transport, – serveis socials, + crisi econòmica, + precarietat laboral
Un cop analitzades aquestes dades,
Heus aquí 10 motius per els quals la proposició de situar l’ATC a la nostra comarca fot angúnia:
  1. No diversificació: L’instalació d’un ATC a la comarca no comportaria una diversificació en el l’economia sinó que més aviat crearia un reduït grup d’empreses subcontractades dependents d’aquest ATC. Un cop l’ATC finalitzes la seva etapa de vida (planificada en 60 anys) tindríem llavors una crisi d’efecte dominó a la comarca. Dades que ens demostren com aquest model no regenera ni diversifica l’economia serien les d’Ascó, que ha perdut un 21,4% de població des de l’inici de l’activitat de la central nuclear i on un polígon industrial està totalment buit. No crec que sigui necessari parlar de dades de Flix.
  2. Repetim l’història: L’instal·lació d’un ATC a la comarca tansols suposaria repetir l’història viscuda amb Ercros+Inquide i la que es viurà amb la C.N. Ascó.(1). L’història també ens ha parlat de la nula capacitat (o voluntat) política d’anticipar-se a les catàstrofes d’una economia com la nostra.
  3. Desequilibri territorial: L’instal·lació d’un ATC a la comarca recolzaria el desequilibri territorial de la nostra comarca envers a Catalunya en molts aspectes (Relació consum-producció d’energia elèctrica(2), relació PIB/Càpita i Renda familiar/Càpita (3), etc). A més l’ATC és un dels resultats d’un sistema energètic (centralista, ineficient, etc), l’ausència d’un model clar i sostenible, la política d’augmentar la producció per sobre del ritme de creixement d’habitants i d’una gran estafa que les empreses productores i distribuidores d’energia, de la mà dels polítics, porten duent des de fa anys.
  4. Desigualtat social: L’instal·lació d’un ATC a la comarca recolzaria la actual desigualtat social creada per les grans empreses que sempre troben una forma d’obtenir beneficis milionaris que no repercuteixen en la zona. Exemple: Ribera d’Ebre és la comarca amb el PIB/càpita més elevat de Catalunya i en canvi té un 17,4% de població pobra segons l’anuari de pobresa de Caixa Catalunya (2002). La producció energètica, a més, està controlada per poques grans empreses que generen molts beneficis.
  5. Crea desequilibri i dependència social: Continuar amb un model econòmic, com el que hem tingut aquests últims cent anys, on la majoria de la producció es genera des de 1 o 2 grans nuclis productius del sector industrial, crearia una dependència social de les persones on tot giraria envers a aquests nuclis (en formació, mentalitat, adoració quasi-religiosa, etc) i finalment arribaria una desestabilització social quan s’encetesin les crisis regulars d’aquest tipus d’economia, arribant a anular a les persones de la seva pròpia sobirania personal al acceptar qualsevol “merda” que li posin per davant (plat suculent per a grans empreses) amb tal de que li ofereixin treball, creant-se així un cercle viciós:

    Empresa gran i bruta, que no volen a altres llocs per que gaudeixen d’una economia diversificada, es construeix a Flix-> Dona treball directe a uns quants i subcontrata estalviant-se calerons -> El poble es confia i fa girar la seva vida entorn aquella empresa -> Mentre Empresa bruta va generant MOLTS beneficis que NO van a parar a Flix(3) ->Empresa es va envellint i patint problemes de seguretat que no sol·luciona per seguir guanyant calerons -> Grup empersarial crea noves empreses on produir més barat i seguint normatives actuals mentre deixa morir l’emplaçament a Flix -> Empresa marxa de Flix i els seus empresaris continuen amb els seus suculents beneficis per mitjà d’altres empreses que havien creat amb anterioritat per que són de tot menys tontos -> Petites empreses que depenien d’aquesta gran empresa tanquen o redueixen plantilla -> Treballadors i alguna gent de Flix fan veure que són super lluitadors per que tenen l’aigua fins al coll ->Treballadors i alguna gent de Flix demanen qualsevolempresa que s’instal·li al poble per què necessiten treball ->Empresa gran i bruta es construeix a Flix ->

  6. No control: Aquesta manera de entendre l’economia suposa un nul control per part de la població ja que:
    – L’economia depen d’una sola empresa que porta els beneficis fora de la vila. I en cas de crisi comporta la caiguda de tota l’economia del lloc, al dependre d’aquesta gran empresa.
    – La major part dels beneficis marxen fora de la zona.
    -L’ajuntament, i el poble en definitiva, crea dependència en una gran quantitat d’ingressos, per activitat productiva, que arriben d’una sola font. Quant aquesta aixeta es tanca es perden de cop uns ingressos molt elevats creant inestabilitat. També afecta aquí l’efecte dominó degut a la reducció de l’activitat o tancament de la resta d’empreses dependents.
  7. Mala imatge: En una terra on sofrim una massificació de centrals i parcs productors d’energia elèctrica(4). On també tenim magatzems de residus que provenen de tota Catalunya, on tenim empreses químiques i del sector secundari que es passen pel forro de l’escrot el respecte a la salut i la seguretat i on constantment rebem ofertes de magatzems, centrals de cicle combinat i més, no ens seria gens positiu rebre una medalla més a la comarca més fastiguejada. A més, això no pararà, el pla d’energia 2006-2015 aposta per instalar el 50% dels megawats que es produiran a Terres de l’Ebre i Tarragona(5).
  8. Ja hem sigut prou solidaris: Som un territori que ja hem estat prou solidaris amb la resta de Catalunya i de l’Estat(1), aportant al voltant del 65% de l’energia produïda. Recollint i emmagatzemant residus. Aportant ingressos milionaris a l’administració. Aportant aigua extreta de l’Ebre per mitjà de transvasaments encoberts. No ha arribat l’hora de que siguin solidaris amb nosaltres?
  9. Ho paguem entre tots i és molt car: La construcció de centrals nuclears, els seus desmantellaments i la gestió de residus nuclearsho paguem entre tots (cosa lògica en part) per mitjà d’ajudesmilionàries amb diners públics i de sobrecàrrec en la tarifa elèctrica.Diners que es podrien utilitzar per buf! moltes coses! i millor que aquestes, com per exemple portar endavant un pla energètic realment sostenible, regenerador de l’economia, financiar l’I+D de l’energia per obtenir mètodes més eficients, sostenibles i propers. (Això no és exactament una raó per que no situin l’ATC a la nostra comarca, però és una raó per tenir-li rancúnia a l’ATC, resultat d’un model energètic que hauria pogut ser diferent).
  10. No és cosa de fronteres: Afecta a molta més gent que a la que es troba emmarcada en fronteres polítiques de municipi, comarca i província. No només importa la decisió d’un poble, sinó el de tot un territori.
Notes:
  1. Grans empreses representen una dependència molt gran. Dades de l’Anuari Econòmic Comarcal ens mostren les baixades fortes en el PIB de la Ribera d’Ebre a causa d’això. Fonts: Anuari Economic Comarcal de Caixa Catalunya.
  2. A dades de 2004 la Ribera d’Ebre té una producció disponible 15.653.525 MWh i un consum de 641.717 MWh. A les Terres de l’Ebre tenim la producció del 30% de l’energia produida i consumim vora el 2%. A la província de Tarragona es produeix vora el 65% de l’energia elèctrica de Catalunya. A Tarragona tenim el 100% de l’energia Nuclear instalada a Catalunya. Fonts: INCAEN,Infraestructures energètiques a la Ribera d’Ebre (Sergi Saladié).
  3. Dades que podeu veure als gràfics. Fonts: Institut Cartogràfic de CatalunyaIDESCATPla Territorial Terres de l’Ebre.
  4. El major parc d’energia fotovoltaica de Catalunya a Flix, possibles parcs eòlics a Flix i a la Picossa, parcs eòlics a la Terra Alta, centrals hidroelèctiques a Flix i Ribaroja, Central Nuclear a Ascó i varis projectes de centrals (cicle combinat, eòlic, fotovoltaic) a la zona, entre d’altres.
  5. El Pla d’Energia 2006-2015 és un pla escrit amb paraules molt maques i modernes però que dista molt del model que es porta a terme en la realitat quan parla de sostenibilitat i equilibri. Mirar també: Infraestructures energètiques a la Ribera d’Ebre (Sergi Saladié)
Esta entrada fue publicada en Defensa de la terra y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.