Entrevista a l'anarcosindicalisme.

Entrevista a CNT Tarragona feta per un estudiant que està realitzant un treball sobre l’anarcosindicalisme.

1.Que és per a tu la CNT?

La CNT és un sindicat de defensa dels treballadors/es: davant la dictadura de la classe capitalista, que ens obliga a viure sotmesos als seus capritxos, a la seva repressió sindical, als vaivens de l’economia, etc, ens hem de dotar d’una eina col·lectiva de defensa.

Però la CNT no sols actua pels drets de la classe treballadora (la majoritària a tota societat), si no que a més lluita per la transformació de la societat, per una més lliure, i justa on l’economia estigui al servei de la humanitat i no a l’inversa. Es a dir, on el motor no sigui el benefici capitalista si no les necessitats socials. I això implica una gestió col·lectiva de l’economia i la societat: l’autogestió.

2.Que creus que va passar perquè la CNT no tingui el mateix èxit que tenia anteriorment?

La CNT té en l’actualitat molts factors que hi juguen en la seva contra. Òbviament al ser de principis llibertaris, propugna la desaparició de la institució autoritària estatal, per la qual cosa és lògic que cap Estat li ficarà les coses fàcils.

La mala imatge de l’anarquisme com extremisme, violència, o terrorisme, també hi juga molt en contra, quan la més mínima introducció en la seva història i teories ens demostren tot el contrari. En els temps en què l’educació a Espanya era controlada per l’Església, era una ensenyament obscurantista i repressiu, a més a més sols per una petita minoria, i la gran part de la població era analfabeta, la CNT obrí infinitat d’Ateneus per tots els pobles i barriades de ciutats, on els treballadors de nit, després de jornades extenuants de 12 a 16 hores aprenien a llegir amb professors desinteressats. La cultura és la principal eina de transformació social de l’anarquisme, doncs aquest no creu en la presa de poder.

Però el principal inconvenient per la CNT és la legislació sindical espanyola que promociona els sindicats que opten per participar i reproduir el model sindical promocionat per l’Estat i el Capital: de subvencions que creen dependència i alliberats sindicals, jeràrquics comitès d’empresa que obren la porta a signar acomiadaments, ERE’s, convenis regressius que ni tan sols són consultats als treballadors/es, etc.

Per contra la CNT, sempre ha apostat per un model sindical participatiu i horitzontal, però que es discriminat i que rep totes les obstruccions de la legislació per crear seccions sindicals. És un fet habitual que constituir una secció sindical de la CNT equival a l’acomiadament immediat del seu delegat, cara visible i representant legal. Per contra els membres dels comitès d’empresa no poden ser acomiadats ni temps desprès de deixar de ser membres de dits comitès.

És clar que els comitès són els que tenen poder per signar allò que vulgui la patronal, no tenen que consultar res, són difícilment revocables, fàcilment corruptibles, i representen un xec en blanc, on els treballadors/es s’entreguen lligats de caps i peus, i els sindicats que hi participen es venen per les subvencions que representen cada membre al comitè d’empresa.

3.Creus que si la CNT no hagués utilitzat tanta violència hagués tingut més èxit?

La CNT va utilitzar la violència en dos ocasions: la va usar com a autodefensa quan els seus membres més destacats i advocats laboralistes morien contínuament i impunement tirotejats impunement pels carrers en mans dels pistolers sicaris de la patronal i del governador civil de Barcelona . I també es va veure forçada a emprar les armes quan una part de l’exèrcit, amb el poderós recolzament de l’Alemanya nazi i de l’Itàlia feixista, es van aixecar en cop d’estat contra la república.

La CNT, i en general els treballadors/es, van ser els primers que van aturar el cop d’estat dels militars colpistes a la majoria d’Espanya. Quan l’Estat republicà encara no sabia o no podia reaccionar, la gent s’enfrontà molts cops desarmada.

Com a conseqüència la CNT fou l’organització que major nombre de membres morts i exiliats sofrí.

4.Per quins drets lluitava la CNT?

Per exemple, la CNT aconseguí a Espanya per primer cop, desprès de la dura lluita de la vaga de la canadenca, les 40 hores setmanals. Però en plena revolució social s’aconseguiren jornades de 35 hores sense aturats/des.

Els drets pels que lluita la CNT, són com tot en aquesta organització, els que es marquen els seus afiliats/des. I han de ser els necessaris per cobrir les necessitats de tota la població: per acabar amb l’atur, pel dret a la vivenda, per la llibertat sindical,… i en general per aconseguir majors cotes de llibertat i d’igualtat en la distribució de la riquesa.

5.En temps anteriors la CNT expropiava indústries i camps, ets partidari?

La CNT com a organització no va expropiar indústries, empreses o camps. Els treballadors/es de mols sectors, el 19 de juliol del 1936, a la part d’Espanya on no va triomfar el cop d’estat feixista es trobaren que una gran part de la classe capitalista compromesa amb el feixisme va optar per marxar a la zona franquista, deixant les seves empreses i possessions.

Varen ser els treballadors/es els que van haver de gestionar aquestes empreses i terres per què la majoria de cops els seus propietaris marxaren. Les col·lectivitzacions no foren mai caprici de cap organització sindical. Altres cops, amb la pròpia legislació de la Generalitat catalana i del govern republicà es marcaren expropiacions per poder mantenir les necessitats de la població i les que imposava la guerra.

No es podien permetre els grans beneficis privats capitalistes quan la majoria de la població hauria passat gana i eren necessaris per la lluita per la llibertat i contra el feixisme, sense oblidar els grans recursos que necessitava la guerra.

6.Que passava quan la CNT expropiava i col·lectivitzaven les terres?

La línea ferroviària a Espanya s’electrificà en règim col·lectivitzat i autogestionat. Els primers camions cisterna refrigerats a Espanya s’adquiriren en aquella economia autogestionària. S’obriren escoles per tota la població, hospitals, es comprà maquinaria al camp…

Tots els enormes recursos sostrets pel benefici de la classe capitalista eren reportats a la societat o invertits en millores tecnològiques. S’acabà amb l’atur. Pràcticament tota l’economia a la gran part de la zona republicana era gestionada pels treballadors/es: a Catalunya, Aragó, Llevant, Castelles i la part d’Andalusia no conquerida pel feixisme.

Al 1939, els propietaris que tornaren es pensaven que es trobarien les seves empreses i fàbriques abandonades i destruïdes, que sense ells no haurien pogut funcionar, i es trobaren amb noves tecnologies i màquines que no haurien imaginat.

7.Actualment comparteixes les ideologies anarcosindicalistes de la CNT, ho creus que actualment no és possible o són massa radicals?

Radicals no és sinònim d’extremista si no que significa intentar solucionar els problemes, i no sols fixar-se amb les conseqüències, analitzant l’arrel de la qüestió, la causa del problema.

Un sistema polític vertical i autoritari, que mai pot representar a la societat, creat amb el sorgiment del capitalisme, per legitimar la propietat privada dels recursos socials i dels mitjans de producció i distribució, i una economia que sotmet a gran part de la població a la misèria, i a l’altra a la precarietat, a l’amenaça de l’atur, a viure sotmès als vaivens de l’economia, que es mou per la màxima del benefici privat capitalista i no per la satisfacció de les necessitats, que ens porta a la destrucció del clima i de la vida, doncs exigeix un creixement continu en un planeta de recursos finits,… en definitiva, aquest sistema és insostenible socialment i ambientalment.

Cal lluitar per un altre model social i econòmic, on les necessitats col·lectives siguin el principal objectiu, i això no pot ser més que on la societat gestioni i sigui propietària de l’economia i les empreses.

8.Creus que en el temps actual podria haver-hi un moviment de la CNT com havia anteriorment?

La CNT en els darrers anys ja s’ha recuperat del gran cop que representà la legislació sindical que afavoria el model sindical vertical i continuador dels “enllaços sindicals” del franquisme, que ara es diuen comitès d’empresa.

Ja fa anys que la CNT convoca i guanya vagues a empreses i sectors, signa convenis, aconsegueix readmissions, on la resta de sindicats sols lluiten per copar més membres als comitès d’empresa i rebre per tant més subvencions. La CNT sempre ha rebutjat les subvencions i a participar en models sindicals verticals i autoritaris.

És un fet innegable i evident la credibilitat de la CNT entre la classe treballadora, davant del descrèdit d’altres burocràcies sindicals que han llegat l’acomiadament lliure i barat, ERE’s, treballs temporals, ETT’s, etc

9.Que creus que cal destacar de la CNT?

Que la CNT no és ni més ni menys que el que volen els seus afiliats/des, per què és assembleària. Els càrrecs no són executius, són revocables en tot moment, no tenen cap sou, són treballadors/es o estudiants com la resta, que s’hi dediquen en períodes d’un màxim de dos anys i en el seu temps lliure. Tots i totes som iguals i les decisions es prenen en assemblees locals.

10.Creus que les ideologies de la CNT s´han perdut molt, o que els seguidors han disminuït?

Com ja he comentat anteriorment la CNT en els darrers anys està creixent en seccions sindicals, nombre de conflictes laborals, vagues, federacions locals, etc. Evidentment això, o no surt o apareix el mínim per la premsa, doncs no oblidem que els “mitjans de comunicació” no són si no grans grups empresarials, a més molts cops lligats a grups polítics.

El descrèdit del model polític i sindical imperant, els seus fruits en quant a condicions laborals, la crisi creada per l’ambició empresarial, etc, són factors que -sense voler-ho- estan jugant a favor de l’anarcosindicalisme.

A nivell social, el model de funcionament llibertari, és a dir, horitzontal i assembleari, ja s’ha imposat -sense ser-ne conscients-, a moltes organitzacions socials i lluites que ni es plantegen ni es reclamen anarquistes.

11.Estàs orgullós de la feina que fas?

No estic orgullós de la feina o el temps que destino a la CNT. Considero que la feina és col·lectiva, conjunta de molta gent, que encara que la fem desinteressadament, no ho fem per un salari, no la fem per orgull personal, si no col·lectiu. En tot cas si que reporta molts cops satisfaccions personals.

12.Creus que feu tot el possible per aconseguir unes millores laborals?

Al menys ho intentem. En general, totes les organitzacions llibertàries, com no són un partit polític, que imposaria el seu programa una vegada conquerit el poder, la seva força radica en el nombre de gent que s’impliqui.

Per altra banda, és natural i lògic que per defensar unes condicions o garanties laborals que afecten a molta gent, si una part important d’aquesta gent no s’implica, difícilment es podrà aconseguir res, i aquesta mateixa gent que no es mou, haurà de sofrir les condicions laborals que imposen i interessen als que tenen el poder.

13. Ja que fa molts anys tot el que avui tenim era impensable, i que molta gent va lluitar i morir pels drets del treballador que tenim avui en dia, creus que la gent és conscient de tot el que ha fet la CNT?

La història l’escriuen els vencedors, i l’educació encara avui en dia està en mans de l’Estat i de l’Església, per la qual cosa, és obvi que molts fets històrics seran desconeguts o tergiversats. I la víctima més propicia serà sempre la que no té els mitjans de premsa de l’Estat, dels partits polítics, i de les grans empreses, i que a més lluita pels interessos de la gran majoria i en contra del poder i els privilegis d’una minoria.

Esta entrada fue publicada en CNT, Moviment llibertari. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.