Sobre les retallades socials de la Generalitat

EL GOVERN DE LA GENERALITAT:

– Deteriora profundament el sistema sanitari públic, i el dret a la sanitat, per a major benefici de les mútues i de la sanitat privada.
El conseller de Salut fins fa poc era el màxim responsable dels interessos de la sanitat privada, com a expresident de la Unió Catalana d'Hospitals, la patronal dels hospitals privats.
– Retalla personal a l’educació pública i limita les contractacions per cobrir baixes o jubilacions.
AL MATEIX TEMPS QUE:
– Suprimeix l’Impost de Successions per a les grans fortunes.
– Anuncia la intenció d’eliminar l’impost de donacions.
– Adverteix que baixarà l’IRPF per als que tenen rentes de més de 120.000 euros a l’any. Mesura destinada als alts executis, per què la gran part de fortunes tenen constituïdes societats per tributar menys que un treballador amb el salari mínim, o fins i tot sols un 1%, en el cas de les SICAV.
EL GOVERN CENTRAL:
– Retalla les pensions per doble via: allargant l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, i els anys de càlcul de les pensions dels 15 als 25 anys.
– Elimina el subsidi de misèria dels 426 euros per als aturats sense ingressos.
– Incrementa els impostos indirectes que es paguen per igual independentment dels ingressos, i per tant, afecten més als que menys recursos tenen.
– Puja drets bàsics essencials com el transport, el gas, la llum, etc.
– Abarateix l’acomiadament precaritzant el treball i permetent que les empreses es saltin els convenis.
AL MATEIX TEMPS QUE:
– Rebaixa l’impost de Societats.
– Elimina l’impost de Patrimoni.
– Rebaixa les cotitzacions dels empresaris a la Seguretat Social.
– S'endeuta per les descomunals ajudes a les caixes i bancs i mentre aquests no deixen de tenir beneficis i repartir primes als directius.
– Subvenciona als empresaris d’una part dels acomiadaments amb diner públic de FOGASA.
– Impedeix que, com a molts països, al perdre l’habitatge per impagament d’hipoteca es saldi el deute.
LES BUROCRÀCIES SINDICALS:
– Els pseudo-sindicats CCOO, UGT i d’altres, són organismes completament dependents de les subvencions estatals i patronals que els permeten mantenir les seves burocràcies alliberades del treball. Tenen cúpules que decideixen en nom de tots els treballadors/es, i viuen dels diners atorgats per la seva participació a les eleccions sindicals als comitès d’empresa: eina de desmobilització i de traïció sindical des d’on es signen la gran part de mesures anti-obrerers en benefici de la patronal.
– Porten més de 30 anys demostrant la seva funció: signar ERO’s i cobrar per ells, signar retallades de drets laborals, convenis regressius, retallades de pensions, etc
LA RESPOSTA:
Per girar el rumb d’aquesta guerra en la que fa temps que perdem els de sempre, cal que abandonem la resignació i el delegacionisme del votar i esperar, tant a els eleccions polítiques com a les eleccions sindicals a l’empresa. Cal que deixem d’entregar el nostre poder de decisió a una minoria privilegiada, amb un xec en blanc per quatre anys, que els permet imposar i signar el que després ja sols podrem lamentar i protestar.
El fals sindicalisme, jeràrquic i vertical, venut i dependent de la subvenció, amb dirigents alliberats que decideixen les condicions laborals de tothom, el dels comitès d’empresa, ha fet molt bé la seva funció: ha desmobilitzat la gran part de la classe treballadora, ens ha entregat als interessos de la patronal que li dona de menjar.
Però alhora que s’ha de deixar de col·laborar i legitimar aquest joc polític-sindical autoritari, cal trencar amb les formes organitzatives i sindicals verticals i dependents de l’Estat i el Capital. Lluitar i organitzar-nos de manera horitzontal i autogestionada per recuperar el poder de decisió sobre les nostres condicions laborals i socials.
Esta entrada fue publicada en CNT. Guarda el enlace permanente.