1 DE MAIG

Un any més, ens apropem a una data tan significativa pels qui aspirem a transformar la societat des del món del treball com és el Primer de Maig, immersos en aquesta profunda crisi econòmica que tantes i tantes vegades hem vist utilitzar als poders fàctics de la nostra societat per legitimar la retallada de torn.

No obstant això, aquest any té com a diferència respecte als últims que en aquesta ocasió arribem al Primer de Maig suportant a les nostres esquenes una onada molt recent i molt concentrada de retallades antiobreres sense precedents en les últimes tres dècades; retallades que, com la CNT ha denunciat ja en els diversos comunicats i notes de premsa fetes públiques a cada ocasió i a cada signatura d’aquests pactes i reformes, suposen una gravíssima pèrdua de drets per tots nosaltres, per a tots els treballadors, que precaritzaran en el futur proper encara més les nostres condicions de treball, que disminuiran les nostres pensions, que ens fara falta treballar més anys per menys diners, que enterraran la negociació col·lectiva, etcètera. Tot això, per descomptat, en nom de la “recuperació econòmica”, argument del govern del PSOE que no amaga una altra cosa que el tornar a la seva polítics d’especulació salvatge i els beneficis empresarials il·limitats sense que, mentrestant, cap empresari ni banquer perdin diners, malgrat ser ells mateixos els responsables directes de la crisi.

No obstant això, tenint sempre present la necessitat de juntar esforços perquè la sortida de la crisi no passi per l’ abaratiment d’acomiadaments, signatures continuades d’E retallades als aturats, augment de la desocupació i l’edat de jubilació (per donar alguns exemples) la CNT no vol deixar passar l’ocasió de plantejar, en el context d’una data amb tanta càrrega de lluita com el Primer de Maig, la necessitat de tot sindicalista conscient, pertanyi a una o una altra organització, de qüestionar no només a les cúpules de CCOO, UGT i CGT, sinó també al propi model sindical que ha convertit a aquestes cúpules en “representants” únics i inamovibles dels nostres interessos de classe, i que per tant ha permès que aquests interessos de classe es vegin constantment contrariats per la realitat de cada nou pacte, cada nova reforma i cada nou decret en relació al món del treball.

Des de la CNT entenem que la desmobilització dels treballadors no és un factor merament casual, ni propiciat únicament per la tasca intoxicadora dels mitjans de comunicació, sinó que respon també a causes estructurals: quan el mètode d’organització en les empreses seguit de forma majoritària passa per un model sindical de representació (el fixat a l’ ET i la LOLS, que fa recaure el seu pes sobre les eleccions sindicals, els delegats de personal i els comitès d’empresa), un model en el qual es protegeix contra el perill de l’acomiadament a una clara minoria de cada plantilla (la que resulta triada com a representant exclusivament) deixant a la resta en una pitjor situació front el problema de l’atur, resulta lògic que aquesta resta dels treballadors prefereixi no mobiltzar-se, atès que no gaudeixen de la mateixa protecció, i es tendeix de manera natural a deixar en mans de la minoria tots els assumptes relatius a les seves condicions de treball.

Des de la CNT, per contra, entenem que el fre a aquesta onada de retallades no el trobarem en els vots sinó en la conversió de la militància sindical en un fenomen majoritari dins de les empreses: l’única manera d’obtenir conquestes, o almenys frenar reculades, passa per la lluita i la implicació directa de la majoria dels afectats, mai a l’inrevés.

Ningú diu que això sigui fàcil, o que l’èxit estigui garantit, però la veritat és que com no podem seguir, és com venim estant fins ara. I és aquí on la CNT té una alternativa clara per oferir, una alternativa que prescindeix de privilegis de qualsevol tipus i que fa recaure tot el seu pes i la seva capacitat sobre l’acció d’els qui la duen a terme: l’alternativa de la secció sindical com a eina organitzativa als llocs de treball. Tant en el passat recent com a l’actualitat, hem vist molts acomiadaments i sancions que responien a represàlies contra treballadors mobilitzats convertir-se en nuls, fins i tot hem vist a empreses asseure’s a negociar la concessió de la garantia laboral (és a dir, l’extensió de la protecció enfront de l’acomiadament a tota la plantilla) o un altre tipus de millores, tot això fruit d’una acció sindical ben planificada i desenvolupada, sempre sota la màxima que el sindicalisme no pot ser alguna cosa aliena a la classe obrera, i no pot per tant sustentar-se en privilegis.

Hem vist èxits de llarg a llarg de l’Estat Español, com el de la vaga de Flightcare en l’Aeroport del Prat, on l’empresa ha vist frustrats els seus intents per il·legalitzar els aturs convocats per la CNT, i assistim en aquests moments a una nova vaga convocada també per la CNT en l’empresa AUSSA, precisament reivindicant entre altres coses la retirada d’un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació i la concessió de l’esmentada garantia laboral. Hem vist com empreses del calibre de EULEN han estat obligades a canviar el conveni que venien aplicant als seus treballadors en tota una ciutat per un altre amb millores notables sobre l’anterior, o com un llarg etcètera d’empreses s’han vist obligades a canviar la seva política de contractació, o a esmenar cessions il·legals de treballadors… sempre amb el model sindical que proposa la CNT com a comú denominador.

I tot això només en l’últim any: aquest model sindical que, com dèiem, diu sí a la participació de tots els afectats en els seus problemes a través de la secció sindical i per la mateixa raó diu no als comitès d’empresa, aquest model que diu no a subvencions i cànons de negociació, perquè busca la independència econòmica per poder defensar únicament interessos dels treballadors i no deure’s a ningú més.

Per totes aquestes raons, tanquem aquest comunicat tal com el començavem: avui més que mai és necessària la unitat d’acció de tots aquells que rebutgem el pacte social, però també és avui més necessària que mai la revisió autocrítica del model sindical que ens ha conduït a tots els treballadors a aquest carreró sense sortida.

PEL SINDICALISME DE CLASSE, ECONÒMICAMENT INDEPENDENT I D’ACCIÓ DIRECTA

PER L’ANARCOSINDICALISME

VISCA EL PRIMER DE MAIG

1 de Maig al Parc de les Tres Xemeneies (av. Paralel, Pstg La Canadenca)

10:00 Esmorzar
10:30/11:30 Activitats per a criatures, espectacle del grup Mimulus.
12:00 Miting
13:00 Manifestació
14:00 Dinar: paella vegetal i ecològica, i +

Esta entrada fue publicada en CNT. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.