DAVANT LES AGRESSIONS SOCIALS I LABORALS

Encara no fa gaire que sentíem les declaracions dels caps d'Estat de diversos països europeus i d'USA volent-nos convèncer que les enormes quantitats de diners públics entregades a les entitats financeres i especuladores, responsables de la situació econòmica actual, marcaríem una nova etapa: ens deien que s'havia de ?refundar el capitalisme?. Zapatero assegurava a més que, com les famílies treballadores no havien estat les causants de la ?crisi?, i en són a més les primeres víctimes i la part més vulnerable, no serien els treballadors/es qui pagarien aquesta situació amb els seus drets assolits. On queden tots aquests discursos quan des d'aquests mateixos governs, a països com Alemanya, França i Espanya, ara s'imposen retallades socials i laborals tan greus?

Per tal de què aquells que amb la seva cobdícia han generat aquesta situació no vegin disminuïts els seus ingressos o el seu patrimoni, que millor que congelar les pensions, baixar els salaris, plantejar-se reduir progressivament les jubilacions, i donar un nou i molt agressiu cop als drets dels treballadors/es en forma de nova reforma laboral.

Però per fer tot això no cal cap pretexte de ?crisi?, doncs els diferents governs (tan socialistes com del PP) porten 30 anys fent reformes laborals que han facilitat i abaratit els acomiadaments, creat noves formes de contractació temporal, legalitzat i promogut les Empreses de Treball Temporal, etc.

Aquesta nova reforma laboral amplia i generalitza l'acomiadament per causes objectives (de 20 dies per any) front els 45 dies/any de l'acomiadament improcedent, universalitza el contracte indefinit amb un acomiadament improcedent inferior (de 33 dies/any), es carrega els convenis laborals, al generalitzar les clàusules d'inaplicació salarial, i permetre que s'incompleixen drets recollits en convenis tan d'horaris, jornades…; subvenciona a les empreses els acomiadaments fixant una part (8 dies/any) que ara pagarà Fogasa, es a dir amb diner públic, i un llarg etc. Lamentem dir que, és amb tota certesa, la reforma laboral més regressiva de les legislades a l'Estat Espanyol.

Que defensem a la CNT de manera immediata? És inadmissible que sigui el món del treball qui costegi la reestructuració del capital. A més d'injustificable: en la història econòmica recent de Espanya mai la part de la renta nacional destinada a salaris havia estat tan baixa, i els beneficis salarials tan alts. És necessari repartir el treball i la riquesa: cal una reducció de la jornada laboral sense reducció salarial fins acabar amb l'atur, abolir les hores extra, recuperar el poder adquisitiu dels salaris, cal que si l'Estat té dèficit busqui els recursos on hi són, al Capital, acabar amb les despeses militars i les subvencions sindicals i empresarials, recuperar el dret que front l'acomiadament improcedent el treballador pugui optar per la readmissió,…

Convé que fem una mica de memòria per tenir present que els mínims drets existents no fa gaires anys, i els pocs que conservem després d'anys de legislacions anti-obreres, i que en la seva gran part ara perdrem de tirar endavant la present reforma laboral, no han estat mai regals de l'Estat o de la patronal, si no que foren conseqüència d'una organització i una lluita obrera que de fa uns anys cap aquí sembla que ja són història.

Aquí i ara estem vivint les conseqüències d'aquesta desmobilització obrera de les què en són en gran part responsables les burocràcies sindicals que ens criden a l'aturada del 29 de setembre. Aquests mateixos sindicats són els que han signat la gran part de reformes laborals anteriors, la gran part d'ERO's que han generat els quasi 5 milions d'aturats/des, i el seu continu paper de desmobilització i segregació en els conflictes laborals, no els dona més credibilitat que el fet que davant la gravetat de l'agressió als drets dels treballadors/es han de dissimular, netejar-se la cara, més que oposar una veritable lluita i oposició a la reforma.

L'Estat, sigui el color que sigui el govern que el dirigeixi, és una creació burgesa  sorgida amb el capitalisme per tal de mantenir el veritable poder, l'econòmic, i legalitzar les regles de joc capitalistes i la propietat privada dels fruits i dels mitjans de producció. No es pot esperar res de l'Estat si no és amb una veritable lluita sindical per arrencar qualsevol millora, o inclòs per mantenir drets reconeguts però que per falta de força no es compleixen.

I de la mateixa manera, tampoc no es pot esperar res de burocràcies sindicals que depenen en més del 90% dels seus pressupostos del finançament estatal, on els seus dirigents són alliberats, amb sou, que buscaran mantenir el seu estatus, i per tant les subvencions que ho permeten fer-ho, que demanen el vot als treballadors/es a les eleccions sindicals a comitès d'empresa i delegats de personal. Aquestes institucions i càrrecs verticals a les empreses serveixen, per una banda, per poder signar acomiadaments i convenis sense ni consultar als treballadors/es afectats, i per una altra per, privilegiant als dirigents sindicals, comprar i dividir als sindicats, i alhora, amb el delegacionisme implícit a les eleccions sindicals, evitar una veritable organització dels treballadors en sindicats horitzontals i autogestionats.

En aquest Estat, sols la CNT no participa en aquest parany d'eleccions i subvencions sindicals, i convé refermar un cop més aquest missatge, i alhora l'alternativa social de Comunisme Llibertari que defensem, per poder oferir a la classe treballadora d'aquest país una veritable eina de lluita i i transformació. Hem d'oposar la màxima resistència per aturar aquesta reforma laboral, per donar-li la resposta adequada i evitar futures agressions en forma de retallades de pensions o de prestacions d'atur. Nosaltres ja hi estem preparats/des. Sols hi faltes tu

Secretari general del Comitè Regional de Catalunya i Balears de la CNT

Esta entrada fue publicada en CNT. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.