(TARRAGONA) Comunicado el Sov de Tarragona y los núcleos de Reus y Vendrell

Confederació Nacional de Treballadors
Associació Internacional de Treballadors

Sindicat d'oficis varis de Tarragona
Viernes, 17 de marzo de 2017
A todos los sindicatos,
A los federados y reestructurados.
A la AIT
Queremos comunicar a todo compañero y compañera que se precie, que desde hace relativamente
poco, el Sov de Tarragona y los núcleos de Reus y Vendrell, hemos pasado a formar parte de la
regional de Levante, sumando así nuestras fuerzas.
Hacemos saber pues, que seguiremos tendiendo puentes y estrechando lazos con quienes así lo
deséen, y por tanto, estaremos para lo que se nos necesite en cuestión de solidaridad y apoyo
mútuo.
Sin más, un fuerte abrazo anárquico
Viva la CNT-AIT
Viva el anarcosindicalismo
C\ Cardenal Cervantes n 18 1er 2a
http://cnt-tgna.org/
tarragona@cnt-tgna.org
977 895 384-634 447 592
Publicado en CNT, Moviment llibertari | Comentarios desactivados en (TARRAGONA) Comunicado el Sov de Tarragona y los núcleos de Reus y Vendrell

Resumen de la noticia de sentencia favorable contra INSS/ICAM

Contra todo pronóstico y con una legislación que privilegia al INSS e ICAM , hemos conseguido una sentencia favorable para una trabajadora en situación de baja laboral a la que el INSS dió de alta por incomparecencia a revisión médica cuya citación no fue notificada.
Posteriormente el ICAM confirmó el alta, aún estando convaleciente según los partes de baja emitidos por su médico de cabecera.
Desde aquí denunciamos que el ICAM se comporta como un brazo ejecutor de trabajador@s en situación de invalidez y baja médica ,teniendo en su haber estas instituciones, ICAM e INSS , una larga lista de abusos contra la salud y los derechos laborales. Son auténticas tijeras estatal y autonómica de recortes sociales y precarización.
Te anim
amos a que no dejes pasar situaciones abusivas y te organices en un sindicato de clase como es CNT/AIT.
imagen icam
Publicado en CNT, Conflictes | Comentarios desactivados en Resumen de la noticia de sentencia favorable contra INSS/ICAM

(TARRAGONA) Seguimos en lucha con Bo de Debó ,Carrefour de Reus

Hoy 7 de marzo hemos realizado de nuevo un piquete informativo en el Carrefour de Reus , por distribuir productos Bo de Debó,la empresa con la que CNT/AIT tiene abierto un conflicto por despidos , impagos, incumplimiento de normativa de riesgos laborales y un largo etc de derechos laborales vulnerados.
Desde Tarragona, Reus y El Vendrell apoyamos activamente a nuestr@s compañer@s ,que pretenden un mínimo de dignidad en su trabajo, algo que cada vez es más dificil conservar.
En los sindicatos de CNT/AIT la solidaridad de clase y el apoyo mutuo es básica, si tocan a un@ nos tocan a tod@s!
carrefour 7 març 2_ridimensionare carrefour 7 març 3_ridimensionare carrefour 7març 1_ridimensionare
Publicado en CNT, Conflictes | Comentarios desactivados en (TARRAGONA) Seguimos en lucha con Bo de Debó ,Carrefour de Reus

(TARRAGONA) Piquet informatiu del dia 27 de gener al Carrefour de Reus, on venen productes de Bo de Debó.

La CNT/AIT té un conflicte amb aquesta empresa que incompleix horaris laborals, no paga hores de nocturnitat, no respecta normes de seguretat i riscos laborals, amb el acomiadament per resposta quan s'han plantejat aquests punts vulnerats.

Ès per aixó que abans de comprar productes de Bo de debò… …et demanem que llegeixis aquest breu text.
Darrere del gaspatxo i dels canelons, hi ha una situació d'abús patronal i de precarietat laboral. Aquesta empresa fuciona mitjançant el xantatge emocional a la plantilla i la por quan aquest no es suficient. Sabem a quina hora entrem, pero no a la que sortirem. Ens canvien els horaris quan els hi ve de gust. No ens paguen la nocturnitat. A la nostra feina existeixen riscos per a la salut que la empresa ni tan sols contempla… Però lo pitjor de tot es que ens tracten com si fóssim els seus esclaus, pretenent que estem disponibles per a ella a totes hores.
Fins a aqui ens podria ésser familiar a qualsevol; ja coneixem de sobra aquest tipus de situacions, ja que la gran majoria de les empreses en les que treballem duen a terme aquest tipus de pràctiques. La diferència en aquest cas es que un grup de treballadores ha decidit plantar-li cara.
Estem en plena lluita contra la empresa, entre altres, pels següents objectius: readmisió de la companya acomiadada per organitzar-se a la CNT, tenir un calendari laboral i horaris compatibles amb la vida privada, correcte pagament dels plusos per nocturnitat, accés a un pla de prevenció de riscos laborals…
Des de CNT Manresa demanem a tota la classe obrera que es solidaritzi amb la nostra causa, entenent que podría ben ser la de qualsevol. Demanem que la empresa accedeixi a seure i negociar la taula reivindicativa que li hem plantejat. A part de tot això animem a totes aquelles persones que pensin que les coses poden canviar a organitzar-se a la CNT per plantar cara als abusos de la patronal. Més informació a las webs:
http://manresa.cnt.es/taula-de-reivindicacions-de-laseccio-sindical-en-bo-dedebo/ https://sscbm.wordpress.com/ CNT-AIT Manresa

Carrefour Reus Bo dddedbo_ridimensionare Carrefour Reus Bo de debó_ridimensionare Carrefour Reus Bo dedebo_ridimensionare
Publicado en CNT, Conflictes | Comentarios desactivados en (TARRAGONA) Piquet informatiu del dia 27 de gener al Carrefour de Reus, on venen productes de Bo de Debó.

(TARRAGONA) Crónica del piquete en el Ametller de Tarragona.

El sábado 11 de febrero en apoyo del conflicto que mantiene el SOV de CNT-AIT de Albacete con la empresa Culset SL, cuyos productos vende el L' Ametller, hemos realizado un piquete informativo donde se han repartido octavillas y hemos puesto en conocimiento de la clientela las condiciones de impago y vulneración de los derechos laborales que existen en esta empresa Culset SL, cliente de la cual es L'Ametller.
El piquete ha tenido muy buena acogida, recibiendo expresiones de apoyo de las personas que pasado.
Esta es una muestra de solidaridad entre la clase trabajadora unida, defendiendo nuestros derechos tod@s a una
piket ametller 3 piket ametller 2 piket ametller 1

CASA AMETLLER VENDE PRODUCTOS DE EMPRESAS EXPLOTADORAS
CULSET S.L. (CUENCA) NO PAGA A SUS TRABAJADORES
Desde CNT-AIT denunciamos a la cadena de establecimientos Casa Ametller por la situación de explotación que existe tras las mazorcas de maíz dulce y setas, que LA TEVA MASIA DEL S. XXI. Comercializa. Esta empresa recurre a la actividad de muchas otras satélites que realizan la recolección y envasado de sus productos. Éste es el caso de una empresa llamada Culset S.L. dedicada al envasado de algunos de estos productos en la provincia de Cuenca.
Desde hace algunos meses CULSET S.L., en representación de Antonio Aroca Abarca, lleva provocando una situación de impagos, que se ha extendido durante meses sobre toda la plantilla. Impagos que se llevan repitiendo desde el mes de agosto del año pasado, sin que trabajadores reciban sus salarios, respondiendo la empresa mediante evasivas y faltando a la palabra con promesas. Pero algunos trabajadores están cansados de esta situación. Mientras los obreros cumplen con su trabajo y consiguen que los pedidos salgan en tiempo y forma a las empresas clientes, se encuentran con patrones pufistas que no pagan a sus trabajadores, sabiendo que siempre habrán otros a los que poder engañar y explotar.
Casa Ametller, conscientes, o no, de las prácticas que realizan estas empresas, saben que muchas de estas empresas son pequeñas y sus pedidos suponen en muchos casos una parte importante de su actividad económica, por lo que se hacen cómplices de las situaciones que los patrones producen, ya que comercializan sus productos y mantienen su actividad explotadora.
Por todo esto, desde CNT-AIT declaramos boicot contra Culset S.L. y sus empresas clientes, pedimos a la clase trabajadora que no compre productos de la Casa Ametller y exigimos a esta empresa que se posicione públicamente, para que se resuelva esta situación de impagos, que lleva produciéndose ya 6 meses.
BOICOT A CASA AMETLLER Y A SUS PRODUCTOS ENVASADOS POR CULSET S.L.
CULSET SL PAGA LO QUE DEBES A TUS TRABAJADORES

Publicado en CNT, Conflictes | Comentarios desactivados en (TARRAGONA) Crónica del piquete en el Ametller de Tarragona.

(TARRAGONA) Projecció en streaming de la obra de teatre “La bruja y Don Cristobal” dels titellaires Titeres Desde Abajo, acompanyada de una taula antirepressiva.

El diumenge 5 de Febrer a les 18 h.a Cal Pobre , c/ Descalços 6 de Tarragona i amb col.laboració amb aquest sindicat es farà la projecció en streaming de la obra de teatre "La bruja y Don Cristobal" dels titellaires Titeres Desde Abajo, acompanyada de una taula antirepressiva.
A la taula participaràn els/les advocats dels Titiriteros Alfonso y Raúl, Cèsar Strawberry (Operación Araña), La Insurgencia,Madres contra la represión y Plataforma por la libertad Nahuel (Operación Ice
)
cartel streaming titellaires
Publicado en Activitats, CNT | Comentarios desactivados en (TARRAGONA) Projecció en streaming de la obra de teatre “La bruja y Don Cristobal” dels titellaires Titeres Desde Abajo, acompanyada de una taula antirepressiva.

(TARRAGONA) Crónica del pikete en el Eroski de Parc Central

El dissabte 21 de gener vam fer un piquet informatiu al Eroski de Parc Central Tarragona.
Aquest es va realitzar dins de la setmana de lluita en solidaritat amb CNT-AIT Manresa ,que manté un conflicte amb la empresa de precuinats Bo de Bo per acomiadaments i despropòsits contra els drets dels treballadors/es.
Eroski treballa amb Bo de Bo, per aixó va ser escollida pel piquet informatiu, que va a trobar molt bona acceptació entre la seua clientela.
eroski bo d bo 4 eroski bo d bo 3 eroski bo de bo1
Publicado en CNT, Conflictes | Comentarios desactivados en (TARRAGONA) Crónica del pikete en el Eroski de Parc Central

(TARRAGONA) pel.licula : “El jefe de todo esto” viernes 13 a las 20 h

US CONVIDEM EL PROPER
Divendres 13/1/2.017 a les 20,00
C/Cardenal Cervantes 18, 1-2ª Tarragona
cine fórum tema:“ EMPRESAURIOS “
Projecció pel.licula
Un hombre desea vender su empresa. El problema es que, cuando la fundó, se inventó un presidente ficticio, tras el cual poder ocultarse cuando tuviera que tomar medidas impopulares. Cuando los posibles compradores insisten en negociar cara a cara con el presidente, el propietario se ve obligado a contratar a un actor fracasado para que interprete ese papel. De repente, el actor se da cuenta de que no es más que un títere envuelto en una trama que quizá ponga a prueba su catadura moral.
Publicado en Activitats, CNT | Comentarios desactivados en (TARRAGONA) pel.licula : “El jefe de todo esto” viernes 13 a las 20 h

(TARRAGONA) Crónica del pikete en solidaridad con el conflicto de Mc Donald’s de Roda de Barà

El diumenge 8 de gener al Mc Donald's de Roda de Barà es va fer un piquet informatiu pel conflicte que aquest sindicat té obert pel acomiadament d'una treballadora i les condicions laborals d'aquesta empresa del menjar ràpid
MC DONALD’S: HAMBURGUESES AMB SABOR A MOBBING I ABÚS LABORAL
Al Mc Donald’s de Roda de Barà es produeixen una sèrie d’il.legalitats contra els drets dels treballadors/es. Enumerem tant sols unes quantes:
-Aplica mobbing a una treballadora pel fet d’estar de baixa degut a un accident laboral. Finalment ès acomiadada.
-Rebaixa de categoría professional per aquest motiu :estar de baixa a conseqüencia de l’accident laboral.
-La hora de sortida excedeix habitualment 2 hores del seu horari oficial, hores extres per imposició i sense remuneració ni compensació.
-Imposa realitzar activitats impròpies de la categoría professional, com la neteja d’espais al carrer (tota la manzana) que sería feïna de la brigada municipal de neteja. Aquestes tasques s’interrompen quan hi ha visita d’ Inspecció de Treball.
-L’horari nocturn no es remunera al seu preu.
-Imposa la condició d’estar localitzable i disposable 24 h.al dia per telèfon, inclós el dia lliure de descans per ser cridat a treballar.
-No respecta el descans setmanal, disposant del dia de lliure dels treballadors/es de forma arbitrària i sense justificació, saltant la planificació de jornades del calendari laboral. Mai es descansa al McDonald’s. Per tot aixó abans de consumir en aquest establiment et demanem que reflexionis si mereix la pena ser cómplice d’ell.
piket mD7 piket MD 6 piket MD8

Publicado en CNT, Conflictes | Comentarios desactivados en (TARRAGONA) Crónica del pikete en solidaridad con el conflicto de Mc Donald’s de Roda de Barà

(TARRAGONA) En memoria del compañero García Rúa

La triste noticia de la muerte del compañero José Luís García Rúa suscita estas palabras sobre quien tanto ha dado a la CNT, a la AIT y al movimiento libertario. Quienes tuvimos la suerte de conocerlo en comicios orgánicos, actos públicos o a pie de calle, sabemos que se nos ha ido uno más de los buenos. Recordamos su importante papel en la defensa y difusión de la CNT y de las ideas, así como su enorme contribución al fortalecimiento de la AIT frente a los numerosos ataques que ha venido recibiendo la Internacional de los trabajadores. Igualmente recordaremos siempre su insistencia en la importancia de la cultura, su honradez intelectual, su sencillez y su bondad. Los que le hemos conocido personalmente, recordaremos su capacidad de comunicar y escuchar, su lucidez crítica, su inolvidable calidez humana y su sonrisa franca.
Desde la CNT-AIT de Tarragona queremos hacer llegar a los compañeros y compañeras de Granada, así como a la familia de José Luís García Rúa, nuestras condolencias fraternales ante esta pérdida para todos. En los tiempos actuales, la actitud que le definió es más necesaria que nunca. Su ejemplo y su palabra perdurarán.
¡Viva la AIT! ¡Viva la CNT! ¡Viva la anarquía!
SOV de Tarragona CNT-AIT.
Publicado en CNT, Moviment llibertari | Comentarios desactivados en (TARRAGONA) En memoria del compañero García Rúa

(TARRAGONA) CONGRESO DE REESTRUCTURACIÓN

congreso
Publicado en CNT, Moviment llibertari | Comentarios desactivados en (TARRAGONA) CONGRESO DE REESTRUCTURACIÓN

(TARRAGONA) Llamando al Congreso de re-estructuración de la CNT-AIT.

2_defensa_del_anarcosindicalismo
¡Salud!
Como sabréis el XXVI Congreso de la AIT, entre otras decisiones, ha acordado la desafiliación de la Confederación Nacional del Trabajo, por lo que actualmente, la AIT no cuenta con una sección que la represente en el territorio del estadio español.
Sin entrar en más valoraciones transcribimos parte del manifiesto de dicho congreso, disponible en la web de la AIT.
"La CNT, la FAU y la USI han sido desafiliadas como resultado de un descuido consciente por el proceso, estatutos y cuotas de la AIT. Los intentos divisivos y destructivos del Comité Confederal de la CNT en complicidad con FAU y USI no son más que un ataque a los mismos principios, tácticas y objetivos de la AIT y el anarcosindicalismo.
Denunciamos sus intentos de apropiarse del nombre de la AIT y de crear una organización paralela a la AIT en los términos más fuertes posibles.
Reconocemos el conflicto dentro de la CNT. Recibimos declaraciones de apoyo dirigidas al congreso por cerca de 40 sindicatos locales de España (actuales y antiguos miembros de la CNT), y en el congreso asistieron también varios observadores de estos y otros sindicatos y Organizaciones."
Por estas, entre otras razones, la CNT va a reestructurarse con vistas a una más que posible readmisión en el seno de la AIT en Noviembre de 2017, con motivo del Congreso Extraordinario que se celebrará en Serbia.
A tal objeto, se convoca a todos los Sindicatos de la CNT al Congreso de Reestructuración, a celebrar durante los días 13, 14, 15 y 16 de Abril de 2017, en el lugar que se publicará muy próximamente. Dicho Congreso se desarrollará siguiendo la metodología acordada, la cual se adjunta y establece unas pautas y plazos que deberéis cumplir si queréis participar en este proceso necesario para el ANARCOSINDICALISMO.
Esta convocatoria emana del proceso iniciado el pasado 5, 6 y 7 de noviembre por la primera parte del Congreso de Reestructuración, que reunió en Benissa a varios sindicatos desfederados y contrarios a la postura de la CNT respecto a la AIT. En ese sentido, se acordó enviar una delegación al XXVI Congreso de la AIT en Varsovia e impulsar la unidad anarcosindicalista que haga posible la readmisión de la CNT en la AIT.
Con esta finalidad, la unidad anarconsindicalista, se facultó a esta Comisión Congresual a hacer un llamamiento a toda la afiliación de la CNT, para que tome las medidas oportunas respecto a este comunicado, por lo que instamos a los diferentes comités a que esta trascendental información le llegue sin obstáculos, ni trabas a la afiliación.
¡ UNIÓN, ACCIÓN Y AUTOGESTIÓN !
Publicado en CNT, Moviment llibertari | Comentarios desactivados en (TARRAGONA) Llamando al Congreso de re-estructuración de la CNT-AIT.

(TRRAGONA) LA LLUITA I L’ESTRELLA

És curiós de veure com els propis moviments de l’esquerra anticapitalista -i dins d’aquests la majoria de grups o col·lectius que es podria dir que en formen part- obvien de manera sistemàtica tota reflexió, crítica o polèmica relacionada amb el consum, especialment relacionada amb el consum de drogues i el consum que duem a terme en els nostres espais i moments “d’oci” (tan fent referència als productes que consumim com als mateixos espais als que anem per a consumir-los). Personalment no m’agrada parlar de moments d’oci, ja que és perpetuar la divisió entre feina/oci, treball/oci, donant ales així a l’esquema que la pròpia dependència i esclavitud del treball assalariat ens marca. Però això ja donaria per tot un altre article.

Si tornem al tema del consum, majoritàriament al consum de drogues –incloent aquí evidentment l’alcohol- entrem en un terreny pantanós que sembla que conscientment es vulgui deixar de banda. Un debat que donaria per a molt però que ni tan sols hem començat a encetar.

vaga-obrers-de-la-DAMM

No són poc rellevants les conseqüències físiques que aquestes substàncies comporten i com afecten a les capacitats dels propis individus, als cercles socials, familiars i de lluita. Quantes persones s’han quedat pel camí directament o indirectament pel consum de drogues? Quantes persones han abandonat la lluita i la implicació directa o indirectament per aquest consum? Però anant més enllà hi podem trobar moltíssimes altres repercussions negatives, que ens encasellen, que no ens deixen avançar. Quants espais i causes són sustentades pràcticament de manera única gràcies a la venda d’aquestes substàncies? No dóna per pensar la facilitat amb què la majoria de gent es gasta els diners en tabac, marihuana, alcohol i altres, i el que els costa pagar per una samarreta antirepressiva, contribuir a un pot solidari, implicar-se en un projecte de productes “fes-ho tu mateixa” o comprar un tiquet per un dinar d’un grup autogestionat? Cada vegada que torno a veure com la gent demana llaunes de birra a la barra, mentre el pot de resistència o les parades de fanzines, revistes, roba, o música moren per falta de recursos i per avorriment, se m’esquerda alguna cosa a dintre. Esquerdes que van fent un forat cada cop més profund i que em porten a qüestionar-me, de retruc, moltes altres coses de la resistència, els ideals i de totes les persones que en teoria els donem vida. I si encara fem un pas més, podem debatre i analitzar com, encara que arribéssim a considerar que a nosaltres i en el nostre espai aquest consum no ens afecta d’aquesta forma, sí que inevitablement hauríem d’afrontar la part de responsabilitat que tenim al seguir perpetuant aquest consum com a part indispensable de les relacions socials, dels moments “d’oci”, de les nostres interaccions. Què és el que estem fomentant quan venem/servim alcohol per exemple? Quan decidim gastar-nos 3 euros en uns beures com a manera de relacionar-nos o quedar amb els companys/es? Quan en un espai alliberat la majoria de persones tenen a les mans una cerveza o un cigarret? Què és el que poc a poc anem interioritzant a dins nostre i en les futures generacions que vindran en els contextos de lluita i resistència? Totes aquestes qüestions i moltes més són les que de forma cada vegada més directa se m’estampen al cervell. Les que ja no puc fer veure que no veig, ni puc amagar-les més temps darrere d’excuses i justificacions, que ja no puc dissimular-les més escopint-hi l’alè carregat de fum.

Però crec que és difícil abordar aquest complex tema, amb el que la majoria de gent es posa ràpid a la defensiva, si ni tan sols s’ha fet el pas de qüestionar d’on prové aquest alcohol que ingerim, o el tabac amb el que ens liem el canut, o la merda amb la que ens destrossem el nas. I és d’això del que m’agradaria poder abocar alguna cosa en aquestes línies. I és que el tema ja no és que els grups de l’esquerra anticapitalista no facin crítica ni qüestionin com el consum afecta a nivell individual, social, de grup, de lluita, de saber construir alternatives… sinó que tristament ni tan sols s’ha donat el primer pas, que hi hagi un plantejament de qui veritablement hi ha darrere, qui se n’enriqueix, a què estem contribuint amb tot això que ingerim, que venem, que forma part dels nostres moments i que tenim pràcticament incorporat en nosaltres mateixes. És paradoxal que Casals, Ateneus, sindicats horitzontals i altres col·lectius que de manera directa ataquen, combaten i tenen posicions de confrontació -cadascú amb els seus matisos i maneres de fer- amb l’ordre social establert i amb el capitalisme que ens engull i devora, que en aquest tema s’hi passi de puntetes, silenciosament, gairebé com si no existís.

Segurament el producte per excel·lència que representa aquesta brutal incongruència entre el que defensem i el que després fem, és l’alcohol. I com he comentat no entraré ara a fer una crítica sobre la seva venda i el seu consum. Sinó que em centraré en el primer esglaó de l’anàlisi del perquè costa tan fer un canvi en positiu i que, suposadament, aniria més lligat amb el que pensem i pel que lluitem. He pogut observar en incomptables vegades com les grans marques són les reines de paradetes de sindicats, de festes alternatives, de Casals de l’esquerra independentista i de grups varis de confrontació. Mentre que a la teoria i en els nostres lemes repudiem multinacionals i marques colonitzadores, explotadores i expenedores de misèria, quan es tracta de posar-ho a la pràctica, sobretot quan es tracta de posar-ho a la pràctica en el nostre “oci i consum” li traiem tota importància, som capaces de relativitzar-ho i fins i tot fer mofa dels pocs grups que almenys intenten no alimentar els grans monstres que s’han fet amb el control absolut sobre totes nosaltres i han sabut acabar formant part, curiosament, tan dels ambients més selectes o institucionals, com dels ambients més suburbans o marginals. Podem fer la comparativa amb moltes persones que formen part de grups anticapitalistes o que elles mateixes es defineixen com a tal, però porten sense qüestionament pantalons o bambes adides, nike, o qualsevol altre marca a la que se li hauria de vomitar a sobre. I en la majoria de cops no es tracta de que aquella persona s’hagi trobat uns pantalons, o un col·lega li hagi regalat unes sabates que no li van bé, sinó que aquests productes es compren, de nou, enriquint els mateixos poders que després critiquem. I es llueixen fins i tot amb orgull, amb satisfacció. Fins i tot em pregunto, en els pocs casos en que realment aquests pantalons ens els hem trobat o han acabat a les nostres mans de formes casuals, si hauríem de ser un producte publicitari amb cames, treballant gratis per aquestes fastigoses i assassines empreses, mentre després diem estar en contra de l’explotació laboral, de la destrucció del medi i de l’imperialisme, entre moltes d’altres coses. Doncs el mateix passa -o encara pitjor- amb l’alcohol. Quan anem a manifestacions amb llaunes de xibeca comprades al Mercadona, quan fem dinars populars i col·loquem sobre la taula ampolles de Coca-Cola o quan financem els nostres projectes i espais de resistència amb la venda de cerveza Estrella Damm (o altres grans marques corporatives) i vi de qualsevol supermercat que explota a les seves treballadores. I és que en el cas de l’alcohol no és només que nosaltres consumim aquestes marques i per tant en fem publicitat cada vegada que aixequem el colze, sinó que a sobre les venem en els nostres espais, les venem en les jornades que nosaltres mateixes organitzem, i les venem en els concerts i espectacles autogestionats i que intenten allunyar-se de les línies convencionals i de consum de masses.

Normalment el debat és inexistent; ja ni tan sols es posa sobre la taula el tema de perquè s’està comprant Estrella Damm, Moritz o qualsevol altra. El mateix podria aplicar-se en els sucs, per exemple -si es que se n’arriben a vendre en els nostres espais o festes-. Ni tan sols es qüestiona si hi ha alguna alternativa a comprar-los a qualsevol supermercat, i de qualsevol marca que omple ampolletes amb fruita de cambres congelades que ve de ves a saber on i afegint-hi tonelades de sucre. O ampolles de vidre amb llúpol carregat de pesticides i aigua contaminada del riu Llobregat, engreixant així encara més a la franquista família Carceller. Les vegades que ha sortit el tema, les respostes acostumen a ser dues: dir que no hi ha alternativa, o dir que el canvi seria massa car. Pel que fa a la primera resposta es pot estar d’acord en certa part. Sí, trobar begudes fetes més a la vora i fora de les grans multinacionals és més complicat. Però no és impossible, ni tan sols diria que és gaire difícil. Especialment pel que fa als productes alcohòlics cada vegada és més fàcil trobar-ne fora dels engranatges habituals. Ja que dins dels espais “no oficials”, dins els moviments revolucionaris i dels grups de lluita, la gran majoria de persones fan us de les ampolles -i no precisament per a llençar-les contra la policia o els vidres de La Caixa-, també han nascut projectes i opcions per a adquirir alcohol, sobretot cerveza. Pel que fa a la segona resposta també dir que és certa. Però això precisament ens porta, crec jo, a un dels centres del debat, a una de les punxes més espinoses que intentem vorejar per a no punxar-nos, però que mai ens atrevim a treure. Una ampolla de cerveza local, artesana, feta per una petita empresa o, encara millor, per un grup autogestionat, cooperativa o per alguns col·legues al mas que tenen al poble, pot ser més cara. Però és aquí on hem de posicionar-nos un cop més, com fem amb molts altres aspectes de la nostra vida, quan prenem decisions que no deixen de ser política i declaracions de principis. Què és el que volem? Que la gent vagi als nostres espais a emborratxar-se? El que volem és que es gastin 4 euros i puguin fotre’s unes quantes birres barates, aigualides i carregades d’explotació? O el que volem és que siguem conscients del que fem, el que ingerim, amb què i a on gastem els diners? Dir que si es ven aquest tipus de cerveza la gent no la comprarà, és pensar i fomentar que les persones només beguin per a emborratxar-se, per a deixar a casa la seva consciència o trepitjar-la fins a enterrar-la sota el ciment. Per un costat estem fomentant el cercle de que millor vendre i consumir molt i barato, sent una merda, que vendre i consumir menys però de qualitat, de manera el més coherent possible amb el que a la teoria pensem. És cert que sovint les persones prefereixen poder comprar més quantitat i tenir a les mans tota l’estona una llauna plena, que comprar la meitat i degustar un producte amb una altra historia al darrere, sent conscients d’on van els diners que treuen de la butxaca i tornar a casa sense caure pel carrer. Però precisament aquesta cultura de l’alcohol com a base per a les nostres relacions i festes, és amb el que hauríem de voler i poder anar trencant, encara que sigui a poc a poc. Perquè sinó simplement estem dient que volem més barat per a poder beure més. Per altra banda, el parlar del car o barat són termes relatius i que van en relació al valor personal que posem a cada cosa. Més d’una vegada he sentit a algú dient que “no es pot permetre” gastar-se dos euros en un producte casolà i local, però després veig que aquesta mateixa persona no sembla tenir problemes en deixar-se’-n 6 o 8 fotent-se birres Estrella a la terrassa d’un bar de pijo-progre del centre un dissabte al vespre.

Personalment, fins que no vaig començar a plantejar-me tota una sèrie de qüestions i començar a deixar de banda cerveses, porros i tabac, no vaig veure de manera freda com estava d’enganxada ja no tan sols a aquestes merdes, sinó a les relacions basades en aquestes merdes. Parlant clar, em costava estar dues hores sociabilitzant amb algú sense tenir a les mans un got o un cigarro per anar portant- me a la boca. I això em va portar a veure el poc lliures que som i la toxicitat en les formes en què ens relacionem i com omplim el nostre temps.

Crec que serà difícil plantejar un debat seriós entorn al consum, especialment entorn al consum de drogues, en els nostres entorns i en els nostres companys i companyes de lluita, si ni tan sols ens volem qüestionar què estem venent, com ho estem venent i amb quina finalitat. Abandonar les comoditats pot costar, però sincerament, si no som capaces de renunciar a coses com anar a omplir la nevera del local amb llaunes del Spar, encara menys confio que puguem renunciar a privilegis més grans que ens venen donats, com els derivats del gènere o de la nostra pell blanca. O que siguem capaces de deixar de banda altres comoditats o maneres de fer en pro de la lluita contra aquest sistema.

Desembre 2016. Laia M.M.

Publicado en CNT | Comentarios desactivados en (TRRAGONA) LA LLUITA I L’ESTRELLA

(TARRAGONA) Crónica del pikete en solidaridad con el conflicto de Bó de Bó de CNT-AIT de Manresa

Crónica del pikete en solidaridad con el conflicto de Bó de Bó de CNT-AIT de Manresa, donde han despedido a 2 delegados sindicales de CNT-AIT por reclamar sus derechos.
El piquete ha sido una muestra de apoyo donde han participado compañer@s de CNT-AIT Tarragona, Reus y Vendrell.
Por el apoyo mutuo y la solidaridad entre trabajador@s,
Visca la CNT-AIT!!
kutre ingles2Cartell piquet kutre ingls3 Kutre ingles 1 kutre ingles4
Publicado en CNT, Conflictes | Comentarios desactivados en (TARRAGONA) Crónica del pikete en solidaridad con el conflicto de Bó de Bó de CNT-AIT de Manresa

(REUS) Crónica de la charla del Ricard Vargas sobre el MIL,

El dissabte 10 de desembre es va fer una xerrada a l'Ateneu Llibertàri de Reus a càrreg del Ricard Vargas sobre la història , motiu i desenllàç del MIL, Movimiento Ibèrico de Liberación i los GARI.
Una de les seues víctimes va a estar entre les últimes ejecucions del franquisme, Salvador Puig Antich.
La xerrada va a ser d'interés per un bon grup de persones que van a assistir, interactuant amb el ponent i fent reflexions sobre la lluita armada i cultural llibertària dels anys 70.
IMG-20161211-WA0001 IMG-20161211-WA0002
Publicado en Activitats, CNT | Comentarios desactivados en (REUS) Crónica de la charla del Ricard Vargas sobre el MIL,