(TARRAGONA) pel.licula : “El jefe de todo esto” viernes 13 a las 20 h

US CONVIDEM EL PROPER
Divendres 13/1/2.017 a les 20,00
C/Cardenal Cervantes 18, 1-2ª Tarragona
cine fórum tema:“ EMPRESAURIOS “
Projecció pel.licula
Un hombre desea vender su empresa. El problema es que, cuando la fundó, se inventó un presidente ficticio, tras el cual poder ocultarse cuando tuviera que tomar medidas impopulares. Cuando los posibles compradores insisten en negociar cara a cara con el presidente, el propietario se ve obligado a contratar a un actor fracasado para que interprete ese papel. De repente, el actor se da cuenta de que no es más que un títere envuelto en una trama que quizá ponga a prueba su catadura moral.
Publicado en Activitats, CNT | Comentarios desactivados en (TARRAGONA) pel.licula : “El jefe de todo esto” viernes 13 a las 20 h

(TARRAGONA) Crónica del pikete en solidaridad con el conflicto de Mc Donald’s de Roda de Barà

El diumenge 8 de gener al Mc Donald's de Roda de Barà es va fer un piquet informatiu pel conflicte que aquest sindicat té obert pel acomiadament d'una treballadora i les condicions laborals d'aquesta empresa del menjar ràpid
MC DONALD’S: HAMBURGUESES AMB SABOR A MOBBING I ABÚS LABORAL
Al Mc Donald’s de Roda de Barà es produeixen una sèrie d’il.legalitats contra els drets dels treballadors/es. Enumerem tant sols unes quantes:
-Aplica mobbing a una treballadora pel fet d’estar de baixa degut a un accident laboral. Finalment ès acomiadada.
-Rebaixa de categoría professional per aquest motiu :estar de baixa a conseqüencia de l’accident laboral.
-La hora de sortida excedeix habitualment 2 hores del seu horari oficial, hores extres per imposició i sense remuneració ni compensació.
-Imposa realitzar activitats impròpies de la categoría professional, com la neteja d’espais al carrer (tota la manzana) que sería feïna de la brigada municipal de neteja. Aquestes tasques s’interrompen quan hi ha visita d’ Inspecció de Treball.
-L’horari nocturn no es remunera al seu preu.
-Imposa la condició d’estar localitzable i disposable 24 h.al dia per telèfon, inclós el dia lliure de descans per ser cridat a treballar.
-No respecta el descans setmanal, disposant del dia de lliure dels treballadors/es de forma arbitrària i sense justificació, saltant la planificació de jornades del calendari laboral. Mai es descansa al McDonald’s. Per tot aixó abans de consumir en aquest establiment et demanem que reflexionis si mereix la pena ser cómplice d’ell.
piket mD7 piket MD 6 piket MD8

Publicado en CNT, Conflictes | Comentarios desactivados en (TARRAGONA) Crónica del pikete en solidaridad con el conflicto de Mc Donald’s de Roda de Barà

(TARRAGONA) En memoria del compañero García Rúa

La triste noticia de la muerte del compañero José Luís García Rúa suscita estas palabras sobre quien tanto ha dado a la CNT, a la AIT y al movimiento libertario. Quienes tuvimos la suerte de conocerlo en comicios orgánicos, actos públicos o a pie de calle, sabemos que se nos ha ido uno más de los buenos. Recordamos su importante papel en la defensa y difusión de la CNT y de las ideas, así como su enorme contribución al fortalecimiento de la AIT frente a los numerosos ataques que ha venido recibiendo la Internacional de los trabajadores. Igualmente recordaremos siempre su insistencia en la importancia de la cultura, su honradez intelectual, su sencillez y su bondad. Los que le hemos conocido personalmente, recordaremos su capacidad de comunicar y escuchar, su lucidez crítica, su inolvidable calidez humana y su sonrisa franca.
Desde la CNT-AIT de Tarragona queremos hacer llegar a los compañeros y compañeras de Granada, así como a la familia de José Luís García Rúa, nuestras condolencias fraternales ante esta pérdida para todos. En los tiempos actuales, la actitud que le definió es más necesaria que nunca. Su ejemplo y su palabra perdurarán.
¡Viva la AIT! ¡Viva la CNT! ¡Viva la anarquía!
SOV de Tarragona CNT-AIT.
Publicado en CNT, Moviment llibertari | Comentarios desactivados en (TARRAGONA) En memoria del compañero García Rúa

(TARRAGONA) CONGRESO DE REESTRUCTURACIÓN

congreso
Publicado en CNT, Moviment llibertari | Comentarios desactivados en (TARRAGONA) CONGRESO DE REESTRUCTURACIÓN

(TARRAGONA) Llamando al Congreso de re-estructuración de la CNT-AIT.

2_defensa_del_anarcosindicalismo
¡Salud!
Como sabréis el XXVI Congreso de la AIT, entre otras decisiones, ha acordado la desafiliación de la Confederación Nacional del Trabajo, por lo que actualmente, la AIT no cuenta con una sección que la represente en el territorio del estadio español.
Sin entrar en más valoraciones transcribimos parte del manifiesto de dicho congreso, disponible en la web de la AIT.
"La CNT, la FAU y la USI han sido desafiliadas como resultado de un descuido consciente por el proceso, estatutos y cuotas de la AIT. Los intentos divisivos y destructivos del Comité Confederal de la CNT en complicidad con FAU y USI no son más que un ataque a los mismos principios, tácticas y objetivos de la AIT y el anarcosindicalismo.
Denunciamos sus intentos de apropiarse del nombre de la AIT y de crear una organización paralela a la AIT en los términos más fuertes posibles.
Reconocemos el conflicto dentro de la CNT. Recibimos declaraciones de apoyo dirigidas al congreso por cerca de 40 sindicatos locales de España (actuales y antiguos miembros de la CNT), y en el congreso asistieron también varios observadores de estos y otros sindicatos y Organizaciones."
Por estas, entre otras razones, la CNT va a reestructurarse con vistas a una más que posible readmisión en el seno de la AIT en Noviembre de 2017, con motivo del Congreso Extraordinario que se celebrará en Serbia.
A tal objeto, se convoca a todos los Sindicatos de la CNT al Congreso de Reestructuración, a celebrar durante los días 13, 14, 15 y 16 de Abril de 2017, en el lugar que se publicará muy próximamente. Dicho Congreso se desarrollará siguiendo la metodología acordada, la cual se adjunta y establece unas pautas y plazos que deberéis cumplir si queréis participar en este proceso necesario para el ANARCOSINDICALISMO.
Esta convocatoria emana del proceso iniciado el pasado 5, 6 y 7 de noviembre por la primera parte del Congreso de Reestructuración, que reunió en Benissa a varios sindicatos desfederados y contrarios a la postura de la CNT respecto a la AIT. En ese sentido, se acordó enviar una delegación al XXVI Congreso de la AIT en Varsovia e impulsar la unidad anarcosindicalista que haga posible la readmisión de la CNT en la AIT.
Con esta finalidad, la unidad anarconsindicalista, se facultó a esta Comisión Congresual a hacer un llamamiento a toda la afiliación de la CNT, para que tome las medidas oportunas respecto a este comunicado, por lo que instamos a los diferentes comités a que esta trascendental información le llegue sin obstáculos, ni trabas a la afiliación.
¡ UNIÓN, ACCIÓN Y AUTOGESTIÓN !
Publicado en CNT, Moviment llibertari | Comentarios desactivados en (TARRAGONA) Llamando al Congreso de re-estructuración de la CNT-AIT.

(TRRAGONA) LA LLUITA I L’ESTRELLA

És curiós de veure com els propis moviments de l’esquerra anticapitalista -i dins d’aquests la majoria de grups o col·lectius que es podria dir que en formen part- obvien de manera sistemàtica tota reflexió, crítica o polèmica relacionada amb el consum, especialment relacionada amb el consum de drogues i el consum que duem a terme en els nostres espais i moments “d’oci” (tan fent referència als productes que consumim com als mateixos espais als que anem per a consumir-los). Personalment no m’agrada parlar de moments d’oci, ja que és perpetuar la divisió entre feina/oci, treball/oci, donant ales així a l’esquema que la pròpia dependència i esclavitud del treball assalariat ens marca. Però això ja donaria per tot un altre article.

Si tornem al tema del consum, majoritàriament al consum de drogues –incloent aquí evidentment l’alcohol- entrem en un terreny pantanós que sembla que conscientment es vulgui deixar de banda. Un debat que donaria per a molt però que ni tan sols hem començat a encetar.

vaga-obrers-de-la-DAMM

No són poc rellevants les conseqüències físiques que aquestes substàncies comporten i com afecten a les capacitats dels propis individus, als cercles socials, familiars i de lluita. Quantes persones s’han quedat pel camí directament o indirectament pel consum de drogues? Quantes persones han abandonat la lluita i la implicació directa o indirectament per aquest consum? Però anant més enllà hi podem trobar moltíssimes altres repercussions negatives, que ens encasellen, que no ens deixen avançar. Quants espais i causes són sustentades pràcticament de manera única gràcies a la venda d’aquestes substàncies? No dóna per pensar la facilitat amb què la majoria de gent es gasta els diners en tabac, marihuana, alcohol i altres, i el que els costa pagar per una samarreta antirepressiva, contribuir a un pot solidari, implicar-se en un projecte de productes “fes-ho tu mateixa” o comprar un tiquet per un dinar d’un grup autogestionat? Cada vegada que torno a veure com la gent demana llaunes de birra a la barra, mentre el pot de resistència o les parades de fanzines, revistes, roba, o música moren per falta de recursos i per avorriment, se m’esquerda alguna cosa a dintre. Esquerdes que van fent un forat cada cop més profund i que em porten a qüestionar-me, de retruc, moltes altres coses de la resistència, els ideals i de totes les persones que en teoria els donem vida. I si encara fem un pas més, podem debatre i analitzar com, encara que arribéssim a considerar que a nosaltres i en el nostre espai aquest consum no ens afecta d’aquesta forma, sí que inevitablement hauríem d’afrontar la part de responsabilitat que tenim al seguir perpetuant aquest consum com a part indispensable de les relacions socials, dels moments “d’oci”, de les nostres interaccions. Què és el que estem fomentant quan venem/servim alcohol per exemple? Quan decidim gastar-nos 3 euros en uns beures com a manera de relacionar-nos o quedar amb els companys/es? Quan en un espai alliberat la majoria de persones tenen a les mans una cerveza o un cigarret? Què és el que poc a poc anem interioritzant a dins nostre i en les futures generacions que vindran en els contextos de lluita i resistència? Totes aquestes qüestions i moltes més són les que de forma cada vegada més directa se m’estampen al cervell. Les que ja no puc fer veure que no veig, ni puc amagar-les més temps darrere d’excuses i justificacions, que ja no puc dissimular-les més escopint-hi l’alè carregat de fum.

Però crec que és difícil abordar aquest complex tema, amb el que la majoria de gent es posa ràpid a la defensiva, si ni tan sols s’ha fet el pas de qüestionar d’on prové aquest alcohol que ingerim, o el tabac amb el que ens liem el canut, o la merda amb la que ens destrossem el nas. I és d’això del que m’agradaria poder abocar alguna cosa en aquestes línies. I és que el tema ja no és que els grups de l’esquerra anticapitalista no facin crítica ni qüestionin com el consum afecta a nivell individual, social, de grup, de lluita, de saber construir alternatives… sinó que tristament ni tan sols s’ha donat el primer pas, que hi hagi un plantejament de qui veritablement hi ha darrere, qui se n’enriqueix, a què estem contribuint amb tot això que ingerim, que venem, que forma part dels nostres moments i que tenim pràcticament incorporat en nosaltres mateixes. És paradoxal que Casals, Ateneus, sindicats horitzontals i altres col·lectius que de manera directa ataquen, combaten i tenen posicions de confrontació -cadascú amb els seus matisos i maneres de fer- amb l’ordre social establert i amb el capitalisme que ens engull i devora, que en aquest tema s’hi passi de puntetes, silenciosament, gairebé com si no existís.

Segurament el producte per excel·lència que representa aquesta brutal incongruència entre el que defensem i el que després fem, és l’alcohol. I com he comentat no entraré ara a fer una crítica sobre la seva venda i el seu consum. Sinó que em centraré en el primer esglaó de l’anàlisi del perquè costa tan fer un canvi en positiu i que, suposadament, aniria més lligat amb el que pensem i pel que lluitem. He pogut observar en incomptables vegades com les grans marques són les reines de paradetes de sindicats, de festes alternatives, de Casals de l’esquerra independentista i de grups varis de confrontació. Mentre que a la teoria i en els nostres lemes repudiem multinacionals i marques colonitzadores, explotadores i expenedores de misèria, quan es tracta de posar-ho a la pràctica, sobretot quan es tracta de posar-ho a la pràctica en el nostre “oci i consum” li traiem tota importància, som capaces de relativitzar-ho i fins i tot fer mofa dels pocs grups que almenys intenten no alimentar els grans monstres que s’han fet amb el control absolut sobre totes nosaltres i han sabut acabar formant part, curiosament, tan dels ambients més selectes o institucionals, com dels ambients més suburbans o marginals. Podem fer la comparativa amb moltes persones que formen part de grups anticapitalistes o que elles mateixes es defineixen com a tal, però porten sense qüestionament pantalons o bambes adides, nike, o qualsevol altre marca a la que se li hauria de vomitar a sobre. I en la majoria de cops no es tracta de que aquella persona s’hagi trobat uns pantalons, o un col·lega li hagi regalat unes sabates que no li van bé, sinó que aquests productes es compren, de nou, enriquint els mateixos poders que després critiquem. I es llueixen fins i tot amb orgull, amb satisfacció. Fins i tot em pregunto, en els pocs casos en que realment aquests pantalons ens els hem trobat o han acabat a les nostres mans de formes casuals, si hauríem de ser un producte publicitari amb cames, treballant gratis per aquestes fastigoses i assassines empreses, mentre després diem estar en contra de l’explotació laboral, de la destrucció del medi i de l’imperialisme, entre moltes d’altres coses. Doncs el mateix passa -o encara pitjor- amb l’alcohol. Quan anem a manifestacions amb llaunes de xibeca comprades al Mercadona, quan fem dinars populars i col·loquem sobre la taula ampolles de Coca-Cola o quan financem els nostres projectes i espais de resistència amb la venda de cerveza Estrella Damm (o altres grans marques corporatives) i vi de qualsevol supermercat que explota a les seves treballadores. I és que en el cas de l’alcohol no és només que nosaltres consumim aquestes marques i per tant en fem publicitat cada vegada que aixequem el colze, sinó que a sobre les venem en els nostres espais, les venem en les jornades que nosaltres mateixes organitzem, i les venem en els concerts i espectacles autogestionats i que intenten allunyar-se de les línies convencionals i de consum de masses.

Normalment el debat és inexistent; ja ni tan sols es posa sobre la taula el tema de perquè s’està comprant Estrella Damm, Moritz o qualsevol altra. El mateix podria aplicar-se en els sucs, per exemple -si es que se n’arriben a vendre en els nostres espais o festes-. Ni tan sols es qüestiona si hi ha alguna alternativa a comprar-los a qualsevol supermercat, i de qualsevol marca que omple ampolletes amb fruita de cambres congelades que ve de ves a saber on i afegint-hi tonelades de sucre. O ampolles de vidre amb llúpol carregat de pesticides i aigua contaminada del riu Llobregat, engreixant així encara més a la franquista família Carceller. Les vegades que ha sortit el tema, les respostes acostumen a ser dues: dir que no hi ha alternativa, o dir que el canvi seria massa car. Pel que fa a la primera resposta es pot estar d’acord en certa part. Sí, trobar begudes fetes més a la vora i fora de les grans multinacionals és més complicat. Però no és impossible, ni tan sols diria que és gaire difícil. Especialment pel que fa als productes alcohòlics cada vegada és més fàcil trobar-ne fora dels engranatges habituals. Ja que dins dels espais “no oficials”, dins els moviments revolucionaris i dels grups de lluita, la gran majoria de persones fan us de les ampolles -i no precisament per a llençar-les contra la policia o els vidres de La Caixa-, també han nascut projectes i opcions per a adquirir alcohol, sobretot cerveza. Pel que fa a la segona resposta també dir que és certa. Però això precisament ens porta, crec jo, a un dels centres del debat, a una de les punxes més espinoses que intentem vorejar per a no punxar-nos, però que mai ens atrevim a treure. Una ampolla de cerveza local, artesana, feta per una petita empresa o, encara millor, per un grup autogestionat, cooperativa o per alguns col·legues al mas que tenen al poble, pot ser més cara. Però és aquí on hem de posicionar-nos un cop més, com fem amb molts altres aspectes de la nostra vida, quan prenem decisions que no deixen de ser política i declaracions de principis. Què és el que volem? Que la gent vagi als nostres espais a emborratxar-se? El que volem és que es gastin 4 euros i puguin fotre’s unes quantes birres barates, aigualides i carregades d’explotació? O el que volem és que siguem conscients del que fem, el que ingerim, amb què i a on gastem els diners? Dir que si es ven aquest tipus de cerveza la gent no la comprarà, és pensar i fomentar que les persones només beguin per a emborratxar-se, per a deixar a casa la seva consciència o trepitjar-la fins a enterrar-la sota el ciment. Per un costat estem fomentant el cercle de que millor vendre i consumir molt i barato, sent una merda, que vendre i consumir menys però de qualitat, de manera el més coherent possible amb el que a la teoria pensem. És cert que sovint les persones prefereixen poder comprar més quantitat i tenir a les mans tota l’estona una llauna plena, que comprar la meitat i degustar un producte amb una altra historia al darrere, sent conscients d’on van els diners que treuen de la butxaca i tornar a casa sense caure pel carrer. Però precisament aquesta cultura de l’alcohol com a base per a les nostres relacions i festes, és amb el que hauríem de voler i poder anar trencant, encara que sigui a poc a poc. Perquè sinó simplement estem dient que volem més barat per a poder beure més. Per altra banda, el parlar del car o barat són termes relatius i que van en relació al valor personal que posem a cada cosa. Més d’una vegada he sentit a algú dient que “no es pot permetre” gastar-se dos euros en un producte casolà i local, però després veig que aquesta mateixa persona no sembla tenir problemes en deixar-se’-n 6 o 8 fotent-se birres Estrella a la terrassa d’un bar de pijo-progre del centre un dissabte al vespre.

Personalment, fins que no vaig començar a plantejar-me tota una sèrie de qüestions i començar a deixar de banda cerveses, porros i tabac, no vaig veure de manera freda com estava d’enganxada ja no tan sols a aquestes merdes, sinó a les relacions basades en aquestes merdes. Parlant clar, em costava estar dues hores sociabilitzant amb algú sense tenir a les mans un got o un cigarro per anar portant- me a la boca. I això em va portar a veure el poc lliures que som i la toxicitat en les formes en què ens relacionem i com omplim el nostre temps.

Crec que serà difícil plantejar un debat seriós entorn al consum, especialment entorn al consum de drogues, en els nostres entorns i en els nostres companys i companyes de lluita, si ni tan sols ens volem qüestionar què estem venent, com ho estem venent i amb quina finalitat. Abandonar les comoditats pot costar, però sincerament, si no som capaces de renunciar a coses com anar a omplir la nevera del local amb llaunes del Spar, encara menys confio que puguem renunciar a privilegis més grans que ens venen donats, com els derivats del gènere o de la nostra pell blanca. O que siguem capaces de deixar de banda altres comoditats o maneres de fer en pro de la lluita contra aquest sistema.

Desembre 2016. Laia M.M.

Publicado en CNT | Comentarios desactivados en (TRRAGONA) LA LLUITA I L’ESTRELLA

(TARRAGONA) Crónica del pikete en solidaridad con el conflicto de Bó de Bó de CNT-AIT de Manresa

Crónica del pikete en solidaridad con el conflicto de Bó de Bó de CNT-AIT de Manresa, donde han despedido a 2 delegados sindicales de CNT-AIT por reclamar sus derechos.
El piquete ha sido una muestra de apoyo donde han participado compañer@s de CNT-AIT Tarragona, Reus y Vendrell.
Por el apoyo mutuo y la solidaridad entre trabajador@s,
Visca la CNT-AIT!!
kutre ingles2Cartell piquet kutre ingls3 Kutre ingles 1 kutre ingles4
Publicado en CNT, Conflictes | Comentarios desactivados en (TARRAGONA) Crónica del pikete en solidaridad con el conflicto de Bó de Bó de CNT-AIT de Manresa

(REUS) Crónica de la charla del Ricard Vargas sobre el MIL,

El dissabte 10 de desembre es va fer una xerrada a l'Ateneu Llibertàri de Reus a càrreg del Ricard Vargas sobre la història , motiu i desenllàç del MIL, Movimiento Ibèrico de Liberación i los GARI.
Una de les seues víctimes va a estar entre les últimes ejecucions del franquisme, Salvador Puig Antich.
La xerrada va a ser d'interés per un bon grup de persones que van a assistir, interactuant amb el ponent i fent reflexions sobre la lluita armada i cultural llibertària dels anys 70.
IMG-20161211-WA0001 IMG-20161211-WA0002
Publicado en Activitats, CNT | Comentarios desactivados en (REUS) Crónica de la charla del Ricard Vargas sobre el MIL,

(TARRAGONA) Xerrada sobre el MIL moviment iberic de lliberacio a carrec de Ricard Vargas

Dissabte 10 desembre a les 18:30 al Ateneu llibertari d Reus c/Anselm Clave 5 .
Organitzat pel Ateneu Llibertari i Cnt-Ait Tarragona.
xerrada MIL
Publicado en Activitats, CNT | Comentarios desactivados en (TARRAGONA) Xerrada sobre el MIL moviment iberic de lliberacio a carrec de Ricard Vargas

(TARRAGONA) COMUNICAT DEL SECRETARIAT DEL SOV CNT-AIT DE TARRAGONA

Davant l'allau de comentaris de Twiter ,indymedia, facebook etc.., llençats contra el nostre Company i encarregat del Twiter de CNT-AIT Tarragona, volem expresar la nostra disconformitat en el que es diu en ells.
Darrere aquests comentaris hi ha persones de CGT-baix penedes i d'altres ben conegudes, ells mateixos és descalifiquen, ja que tot el que diuen es fals i es basa en l'insult i desqualificació i que abans de criticar a ningú es mirin a si mateixos, ja que tots tenim una trajectoria publica ben coneguda i evident, així com una història de fets consumats.
CGT en el seu afany d'ocupar el lloc de CCOO i UGT a la mamella del estat capitalista , no admet competència i menys de la CNT i dels anarquistes de debó i per aixo es mostra tan agressiva i s'empenyi en destruir la CNT inclús des de dins.
Sapigeu i que us quedi ben clar que no tolerarem cap més agressió i que qualsevol acció futura en contra de CNT o alguna de les seves afiliades no quedarà sense resposta, no som de denunciar a la IN-JUSTICIA burgesa la violació de contes de Twiter i usurpacions d'identitats, tenim altres maneres de solucionar els conflictes els anarquistes.
No aconseguireu el vostre proposi't d'eliminar les idees, mètodes i objectius anarquistes de la CNT, que CNT no serà mai una caricatura del anarquisme mentre hi hagi persones disposades a practicar les idees que prediquem i compartim, no com altres que demostren practiques contraries al seu discurs.
Confiem que aquest comunicat posí fi a aquesta escalada d'agresions i que faci recapacitar i entrar en raó als responsables i que s'aturin d'una vegada.
Per la nostra part ens esforçarem en tenir cura de no ofendre ni agredir a ningú gratuitament, no volem enfrontaments que no porten enlloc i esperem, que en un futur , la bona gent que hi ha a CGTi que vulguin construir una organització sindical, que respecti l'essencia dels principis anarquistes de horizontalitat, antiautoritaries, solidàries,contra l'estat i el capital , sense allinerats ni assalariats s'acostin a la CNT per entre totes lliures , voluntaria i altruisticament, construir una organització que sigui més efectiva per transforma la societat vers la cooperció i no la competició.
Salut i Anarquia.
Publicado en CNT, Moviment llibertari | Comentarios desactivados en (TARRAGONA) COMUNICAT DEL SECRETARIAT DEL SOV CNT-AIT DE TARRAGONA

(TARRAGONA) pel.licula memoria viva

Publicado en Activitats, CNT | Comentarios desactivados en (TARRAGONA) pel.licula memoria viva

(TARRAGONA) Seccions Sindicals del Sector Geriàtric

A data del 10 d'octubre de 2016, es crea l'Assemblea de Seccions Sindicals del Sector Geriàtric al Sindicat d'Oficis Varis, SOV de la CNT-AIT de Tarragona.
La nostra voluntat es la de combatre l'avarícia de les empreses del sector privat, on ens imposen horaris de set jornades, ràtios inassumibles, on el número de residents suposen molta càrrega, sous al límit de la pobresa i amb cotitzacions que no són normals. Tot això a l'hora de realitzar una tasca molt dura, tant física com psicològica.
La raó, és que treballem amb persones grans, i moltes d'aquestes persones tenen un grau alt de dependència.
Ni nosaltres com a treballadors som números, ni els residents són mercaderia per poder omplir les butxaques de diners a una classe de persones que els importa bastant poc la cura de la gent gran.
Ells tota la seva vida han pencat de valent per tindre una retirada tranquil•la, i el que menys necessiten es que empreses amb ànim de lucre els treguin els diners a canvi d'una qualitat de servei que deixa molt que desitjar.
Així doncs, que quedi constància de que la CNT-AIT lluitarà perquè la geriatria sigui una feina ben remunerada i valorada en tots el sentits, on la precarietat i l'explotació no tinguin cabuda i menys encara si l'atenció a l'usuari/a es menysté.

Publicado en CNT | Comentarios desactivados en (TARRAGONA) Seccions Sindicals del Sector Geriàtric

(TARRAGONA) Video-fòrum “Los traidores”

Aquest divendres 21 a les 20h passarem la peli "Los traidores",sobre la corrupció del sindicalisme quan acaricia el poder. Sols cal que vinguis, posem la peli i les crispetes!
peli divendrx 21oct_Página_1
Publicado en Activitats, CNT | Comentarios desactivados en (TARRAGONA) Video-fòrum “Los traidores”

(TARRAGONA) Victoria a la Residència geriàtrica Mirador de Roda

El delegat de CNT-AIT a la Residència geriàtrica Mirador de Roda ha sigut readmés tot i estar pendent encara de recurs al TSJC.La empresa STS ha cedit a la readmissió, suposant una victòria de la llarga lluita portada a terme pel delegat i la Secció sindical de CNT-AIT.
S'ha demostrat així que l'acció sindical i la unió dels treballador@s de vegades ès més ràpida i eficaç que la de la "justicia" burguesa.
Benvingut, company i gràcies a tots/es!!
IMG_20161003_182435 xamarreta felip IMG_20161003_182348 IMG_20161003_182339
Publicado en CNT, Conflictes | Comentarios desactivados en (TARRAGONA) Victoria a la Residència geriàtrica Mirador de Roda

(TARRAGONA) pel.licula

CARTELL DIVENDRES_Página_1
Publicado en Activitats, CNT | Comentarios desactivados en (TARRAGONA) pel.licula